La cara B

 450e7-2012-12-0320-23-24

 

El vam trobar després de la concentració, quan els carrers del barri gòtic eren buits i la foscor començava a atenuar les nostres ombres.

 Una estona abans, la plaça Sant Jaume era plena de gent. Cridaven proclames, feien sonar xiulets i lluïen, amb orgull, banderes i pancartes. Vam estar-nos-hi fins al final. Fetes les proclames, la concentració es va anar des-engrunant. Ho va fer tal com havia començat, però ara en sentit contrari.

 Vam posar-nos a caminar, agafats de la mà, tot seguint el so d’una música que arribava, esfilagarsada, per l’estretor dels carrers.

 En arribar a la plaça del Museu Marés, ens vam aturar. Un home, arraulit al teclat, ocupava el silenci del capvespre amb les notes d’un piano malmès. Al seu darrere, recolzat a la paret de pedra, un carretó verd. Al davant, un calaix de fusta, solitari, recollia el picar escandalós de les quatre monedes llençades.

 L’home conversa amb Debussy, Bach, Beethoven, tot ignorant la nostra presència. Només durant la pausa, al final de cada peça, esdevenim corporis. Ens mira, sorprès, mentre agraeix els aplaudiments i revisa, en silenci, els compassos del proper tema. La seva gestualitat és elegant i precisa.

 Comença un nocturn de Chopin. Una parella passa pel davant. Porten un nen assegut al cotxet. La parella xerra, despreocupada, mentre el nen es distreu fent sonar un mòbil de joguina. L’home del piano s’atura, alça les mans i espera, pacient, que la parella passi de llarg i s’allunyi. Torna el silenci. Fa l’intent de recuperar el nocturn, però ho deixa córrer. Decidit, canvia de registre. La resposta és impecable. Sonen les primeres notes de La Patètica. La seva gravetat omple, solemne i agraïda, l’espai deixat pel nocturn de Chopin i l’home del piano reprèn, satisfet, el seu diàleg particular.

 *

 Hi ha un espai per a les interrupcions. És ple de tot el que no ha pogut esdevenir. Hi conviuen lectures, pensaments, jocs, converses, música, escrits, àpats i nocturns de Chopin; seduïts per una força comuna que atrau tot allò inacabat. És l’espai de les oportunitats fallides, la cara B de les actuacions més reeixides.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s