El Carboni 14 (o la datació aproximada)


Sí, va dir, però allò va passar a la prehistòria de la meva biografia.
–Posa-t’hi com vulguis, respongué la Míriam. Res no canvia. Si vols, pots parlar de la teva prehistòria, de l’edat mitjana o del Renaixement. El fet que passés fa molt de temps no hi fa res ni li treu importància. Per què tens aquesta punyetera mania de parlar sempre del temps que ha passat i no del què va passar?
–Doncs, perquè les coses passen sempre en un espai temporal i en unes condicions, i no les pots obviar. Saps perfectament com estava, com em trobava!
–Que els demés sabéssim com estaves, no te’n fa menys responsable, respongué secament.
–Val, o sigui, que si et trobes en plena crisi matrimonial, amb un negoci mig enfonsat i el banc reclamant-te el pagament de la hipoteca, no hi fa res i has d’estar feliç com un gínjol, oi? És això, el que m’estàs dient? Perquè si és això, t’asseguro que no en tens ni puta idea del que és passar-ho malament!
–Ei, tranqui, no t’embalis. El que dic és que, el fet que la gent t’entengui i sigui comprensiva amb quina era la teva situació, no et fa menys responsable ni t’alleugera el pes que arrossegues. Si prefereixes quedar-te clavat en la teva “prehistòria”, buscant el confort en les penes del moment, tu mateix. Però pensa, li va etzibar, que el temps és cíclic i que fins i tot les pintures d’Altamira han estat, milers d’anys després, font d’inspiració per a molts pintors ultramoderns.
–Vols fer el fotut favor de no ser tan críptica! A què treuen cap, ara, les pintures d’Altamira?
–Doncs, a que si et penses que el temps passat esborra les cicatrius, ho tens molt, però que molt mal entès. Fixa’t, fa milers d’anys algun homo sapiens va decidir pintar escenes quotidianes de la seva vida, explicar-nos què caçava, quines armes fabricava, quins animals perseguia. Que després haguem estat capaços de substituir la cacera pels supermercats, no esborra la por d’aquells caçadors, ni el seu valor, com tampoc no eixuga la sang dels animals morts. Ho entens, ara?
–Doncs, no, Míriam, no t’entenc, no sé on vols anar a parar.
–Ja és ben bé que saps fer-te l’orni, quan vols.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s