Nit de Reis



«Las grandes obras nacen con frecuencia a la vuelta de una esquina o en la puerta giratoria de un restaurante»
Albert Camus. El mito de Sísifo
Aquell any no hi va haver felicitacions de Nadal, ni tampoc cap trucada. No tenia res a celebrar, ningú amb qui fer-ho.
Damunt la taula, una ràdio antiga, una cullera i una ampolla de vi. El televisor havia deixat  de funcionar feia dies, però no havia tingut cura de portar-lo a reparar. No entenia aquells rostres postissos, parlant a tothora, sense parar, ni la fredor de les imatges que els acompanyaven.
A la butxaca del batí ja no hi duia les píndoles. No haver-les de classificar per àpats i colors era estalviar-se un mal de cap que ara, tot sol, no hauria estat capaç de resoldre. Potser s’hauria d’haver vestit, es deia, treure’s aquell pijama esparracat i posar-se camisa i pantalons, com quan sopaven junts, amb la Maria.
Feia estona que la sopa bullia. Es va apropar als fogons, va agafar el cullerot i se’n va servir. De la cuina de butà a la taula hi havien, mal comptades, quatre passes. Suficients per a que la sopa vessés del plat i taqués, un cop més, terra i estovalles. Va deixar el plat damunt la taula i va recular a buscar un tros de pa. Li agradava afegir-ne trossos i menjar-se’ls, un cop estovats per la sopa bullint.
El pa era sec, costava de trencar. Quan ho va aconseguir, n’havia fet dos trossos massa grans per remullar-los al plat i un munt de molles, massa petites per collir-les amb uns dits inflats i adolorits. Va estendre ambdues mans, tremoloses, i va mirar-se-les amb deteniment, cercant algun senyal que li’n recordés la propietat.
La sopa havia bullit massa, era espessa. Va prendre un got de vi, després un altre i encara un tercer, fins desempallegar-se de l’últim tros de galet enganxat al paladar. Potser hauria d’haver apagat el foc, va pensar.
El van trobar els bombers, la nit de Reis, assegut a taula. A la butxaca del batí hi duia una capseta metàl·lica, d’aquelles que s’utilitzen per guardar-hi píndoles. A l’interior, només una nota manuscrita:

Estimat Pere
He gaudit de tots aquests anys que hem passat junts, ens hem estimat i hem estat feliços. Hauria volgut ser la darrera en marxar, però la vida no ho ha volgut així. Amb prou feines em queden forces per seguir-te cuidant i tu ja no ets capaç de fer-ho tot sol. Pren aquest vi i recorda que has estat un home feliç.

La teva Maria

Advertisements

2 pensaments sobre “Nit de Reis

  1. Contundent aquest final. Tot va passant per un viatge descriptiu que ennuega com el darrer galet, i aquest suggeriment del vi és… gairebé és per aixecar-se i dir-li a la Maria: gràcies, has estat cuidant-lo fins a l'últim moment. Felicitats!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s