Patchwork

Quan tornis, m’agradarà que em trobis com ara estic, assegut al teclat, escrivint les meves coses, amb una pila de llibres a mig llegir, uns quants paperots escrits i uns esborranys impresos, pendents de corregir. Els mobles ja els coneixes, són els teus. La mateixa taula, la mateixa llibreria, fins i tot la mateixa làmpada que no he sabut arreglar i encara li cau la pantalla, quan menys t’ho esperes.

Tampoc no se’t farà estranya, la música. Sonen les cançons que escoltaves tancada a l’habitació, mentre enllesties els deures o preparaves exàmens. Quan repassis els prestatges, t’agradarà veure que Nabokov seu al costat de Neruda, Valverde camina acompanyat de Vallejo i entre Kafka i Kundera s’hi ha afegit Kavafis.

I somriuràs imaginant converses inversemblants dictades per l’implacable ordre alfabètic. Et sorprendràs de retrobar-hi els punts de llibre i t’asseuràs a rellegir les notes que hi vares deixar oblidades, i encara conservo, entre les seves pàgines. Només llavors te n’adonaràs que aquesta cadira no és la teva. No va suportar el pes del dies que hi he passat assegut, recordant-te.

I dubtaré, per un moment, si hauria hagut d’entapissar-la i canviar-li les molles. Sentir la teva veu, tant de temps silenciada, em treurà de l’error. És millor no apedaçar la memòria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s