Assaig de crítica d’un llibre que mai no escriuré

Dissabte vaig acabar de llegir el llibre. He deixat passar uns dies. Els suficients per  garantir que el que ara escriuré no és fruit de la immediatesa. Els necessaris per saber que, del record d’aquesta única lectura, no en trauré res més. No he tornat a l’original. El que diré té, doncs, la validesa de la reflexió pausada i propera.

Comencem per l’estructura. És d’una complexitat gratuïta. Hauries fet millor d’ordenar el relat  segons una linealitat temporal. No són en debades els senyals que deixa el pas del temps, per més que hom els vulgui esborrar. És ell qui compon. No succeeix així en la teva història. De sobte, t’atures. Passes pàgina. D’aquests silencis, en fas un llibre. Només els millors en són capaços. A tu, et fan un escriptor menor. Tenies tot el material al teu abast. Malaguanyat.

Aquestes interrupcions em porten a parlar del ritme de la teva escriptura. Millor dit, dels ritmes que hom pot trobar en el teu llibre. Sonoritat i pausa, si combinades amb mestratge, permeten la lectura lliscar damunt la frase. Després, ve la paraula. I amb aquesta, el verb, que sobresurt entre la resta. L’inici de cada capítol és prometedor. Ets prudent en l’artifici. Contingut en la forma. Basta, però, avançar uns quants fulls per adonar-se del parany. Hi ha dolor en aquest equilibri aparent. El dolor de retorçar cada paraula perquè acabi ocupant el lloc que li pertoca. Un esforç que acaba per adolorir cadascun dels músculs, de l’avantbraç a l’espatlla. El com, s’emporta el què.

M’agradaria dir que has estat valent d’adoptar la primera persona. Però, no. A voltes en surts reeixit, és cert. D’altres, la majoria, sembles desorientat. Estimes el personatge, t’hi confons, i en la confusió acabes trabucant valor i desig. És una transfiguració que avança lentament. Al final del llibre, només la seva veu roman. La teva mal simulada renúncia a fer-lo callar resulta, per moments, deplorable si no patètica. No vas mesurar la seva força. Et falta caràcter. Tampoc no l’has deixat anar més enllà del teu perímetre, però, i en això, has estat mesquí.

No, decididament, no l’havies d’escriure aquest llibre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s