La Venècia catalana

Diuen d’Udaipur que és la Venècia d’Índia. És clar que, a Europa, també ho diuen de totes aquestes altres ciutats, i fins i tot hi ha països que diuen tenir-ne més d’una, de Venècia, vegin sinó aquí i aquí, i també aquí.

Tenir una Venècia, o tenir-ne dues, no és cosa de rics ni de pobres. A l’Africa, també en tenen la seva, és al Senegal, concretament a la ciutat de Saint Louis, encara que hi ha qui creu que l’hi escau més a aquesta altra població de Benin.

Tant li fa a quin hemisferi siguin, poden trobar-ne al sudi també al nord, en aquest cas, en la més delirant de totes les versions possibles. Els xinesos, només faltaria, també en tenen la seva:

89ec3-suzhou

 Totes aquestes ciutats tenen una identitat pròpia, no precisen de cap sobrenom ni imitar cap altra contrada per a incrementar el seu valor social i cultural. Cap d’elles no pot ser condemnada a mera còpia falsa, llevat de Las Vegas, que de la ficció n’ha fet la seva identitat.

Potser es preguntin a què treu cap, tot això. Miraré d’explicar-los-ho:

Aquest dissabte vam baixar, la Montse i jo, a Barcelona. Havíem quedat a dinar en un restaurant situat a La Rambla, concretament, a l’edifici on temps enrere hi havia hagut els magatzems El Sepu. Potser alguns de vostès els recordin, aquests magatzems, per allò de “Quien calcula, compra en Sepu”. 

69944-sepu

I potser recordin, també, que per Nadal, a la tribuna lateral de la seva façana, hi instal·laven un Rei Mag. A diferència d’altres Reis, aquest no agafava les cartes dels infants, no els donava globus, ni tampoc no els asseia damunt la falda, perquè pares i mares els fessin la fotografia de rigor. Sa Majestat es limitava a saludar els vianants de La Rambla, rere els vidres de la tribuna, assegut al seu tron reial. Era un Rei inabastable, però força popular per dur una vareta màgica, amb una estrella al seu final, que encenia de diferents colors –verd, groc i vermell, si no ho recordo malament–. El color de l’estrella testimoniava el comportament de tots el nens i nenes que s’apropaven a veure’l, des del carrer estant. Una estrella vermella era un senyal inequívoc de mal comportament. Jo sempre vaig pensar que aquella manera de fer-ho públic, davant de tothom –talment un semàfor de La Vanguardia o un escrache en versió infantil–, no deixava de ser una indiscreció, però llavors els nens creixíem per a fer-nos grans i tan normal era que els adults ens exposessin públicament com que ens convidessin a brindar amb cava o a fer el primer cigarret, el dia de la primera comunió. Val a dir, d’altra banda, que La Rambla era sempre tan plena de gent, que resultava del tot impossible endevinar per a qui era l’estrella que el Rei mostrava en cada moment, i ens conformàvem a pensar que si, en passar pel seu davant, l’estrella era vermella, no era pas per a nosaltres, sinó per a algun altre dissortat o dissortada que devia ser prop nostre.

D’aquests magatzems, avui, no en queda res. Del Rei, no cal dir-ho, tampoc. Les finestres contigües a la tribuna on col·locaven el tron reial, rere les que imaginàvem estances plenes de regals, són ocupades avui pels turistes que visiten la ciutat i s’aturen a fer un mos, mentre contemplen La Rambla des del, avui, restaurant.

c59a3-restaurant

 Va ser aquest dissabte, assegut rere un d’aquests finestrals, mentre observava passar els turistes, Rambla amunt i avall, carregats de bosses, sota la pluja, que vaig pensar en la ficció que ha esdevingut Barcelona. Va ser llavors que vaig pensar que érem cada cop més a prop d’esdevenir, per què no, la Venècia catalana. Al cap i a la fi, a Udaipur, els ho ben asseguro, no hi ha gondolers ni canals.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s