Nou espai disponible

Porto dies pensant que hi ha coneixements que no em caldria tenir, em són escadussers i prenen l’espai d’altres que desitjaria haver adquirit. Han estat interioritzats a còpia d’anys, a voltes de manera forçada, a voltes sense adonar-me’n. Per haver errat la direcció de les meves passes carrego conceptes estèrils i transporto definicions que no tenen a què adequar-se. Avui són paraules assecades. Hi va haver un temps, però, en què dibuixaven la realitat, eren el meu llenguatge i les emprava amb promptitud, com s’engalzen els tubs per aixecar una bastida, un pis rere l’altre, fins a tenir la façana ràpidament coberta. Ara no les necessito, però continuen dintre meu malgrat l’edifici a mantenir no hi és, ja no hi visc.