L’apoteosi

La història, la que s’escriu, és feta de moments en què la racionalitat de l’home esdevé minúscula. Imposen la seva llei i escombren qualsevulla individualitat que no els sigui favorable. Ignorants del seu poder, els creem les circumstàncies que els ajuden a créixer i desenvolupar-se; de manera silenciosa, al principi; en forma ostentosa, després. Són moments que regalen identitat i criden a la comunió. La sospita no hi és convidada. Celebrem la plenitud, per fi tenim on aixoplugar-nos! canten feliços, els fidels

«Què seria de l’Àfrica sense els blancs? No res; un bloc de sorra; la nit; la paràlisi; paisatges lunars. L’Àfrica només existeix perquè l’home blanc l’ha tocada.

 »Veieu la barrera? És allà, davant vostre mateix; aquell blanc de sorra i cendres, aquell fragment inert i passiu que, de de fa 6.000 anys, és un obstacle a la marxa universal, aquest Cam monstruós que paralitza Sem amb la seva grandiositat, l’Àfrica.

 »Quina terra, aquesta d’Àfrica! L’Àsia té la seva història; Amèrica té la seva història; fins i tot Austràlia, té la seva història. L’Àfrica, en canvi, no té història. Una espècie de llegenda vasta i fosca la cobreix. Roma va tocar-la per suprimir-la; i, quan va pensar que s’havia lliurat de l’Àfrica, Roma va llançar sobre aquest desert immens un d’aquests epítets que no es tradueixen: “Àfrica portentosa!” [Aplaudiments nodrits] És més i menys que el prodigi. És el que és l’absolut en l’horror. La flamarada tropical en les seves conseqüències, això és l’Àfrica. És com si contemplar l’Àfrica provoqués ceguesa. Un excés de sol sobre un excés de nit.

 »Ara bé, aquest horror va desaparèixer.

 »Ja els dos pobles colonitzadors, que són dos pobles lliures, França i Anglaterra, han agafat l’Àfrica. França l’agafa per l’oest i pel nord; Anglaterra l’agafa per l’est i pel sud. A més, Itàlia accepta la seva part d’aquest quefer colossal. Amèrica uneix també els seus esforços als nostres; ja que la unitat dels pobles es revela en tot. L’Àfrica es important per a l’univers. Una supressió de moviment i circulació com aquesta estanca la vida universal, i la marxa humana no pot acomodar-se més temps a un cinquè globus paralitzat.

 »Audaços pioners s’han arriscat i, des dels seus primers passos, aquest terreny estrany s’ha fet real; els seus paisatges lunars s’estan convertint en terrestres. França està disposada a aportar un mar. Aquesta Àfrica indòmita només té dos aspectes: poblada, és la barbàrie; deserta, és el salvatgisme […]

 »Al segle XIX, el blanc ha fet del negre un home; al segle XX, Europa convertirà l’Àfrica en un món. [Nodrits aplaudiments]

 »Refer una nova Àfrica possibilitarà que la vella Àfrica esdevingui manejable per a la civilització, aquest és el problema. Europa ho resoldrà.

 »Endavant, Pobles! Apodereu-vos d’aquesta terra. Traieu-los-la. A qui? A ningú. Agafeu aquesta terra a Déu. Déu dóna la terra als homes. Déu ofereix Àfrica a Europa. Agafeu-la. On els reis aportarien la guerra, aporteu la concòrdia. Agafeu-la no mitjançant el canó, sinó mitjançant la carreta; no mitjançant el sabre, sinó mitjançant la fraternitat. [Aplaudiments prolongats]

 »Vesseu la vostra abundància sobre aquesta Àfrica, i de pas resoleu les vostres qüestions socials, convertint els vostres proletaris en propietaris. Endavant, feu-ho! Feu camins, feu ports, feu ciutats; entrellaceu, cultiveu, colonitzeu, multipliqueu.»[1]

I, després de l’apoteosi, què?

-Després, el moment s’enretira, esgotat, i a l’home li és concedit de creure’s que ha acabat imposant la seva voluntat.


[1] Discurs pronunciat per Victor Hugo, el 18 de maig de 1879, en defensa de l’imperialisme francès. Extret de Sarrionandia, Joseba. Som com moros dins la boira?. Pol·len Edicions

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s