Jo em rebel·lo, nosaltres existim

«Als anys seixanta, una monja i artista americana, Sister Corita, va penjar unes regles a l’Escola d’Art de l’Immaculate Heart College. Invitava els estudiants a confiar, experimentar, ser disciplinats, buscar nous exemples a imitar, no desaprofitar res, alegrar-se i treballar, treballar i treballar. Els invitava, a més, a escriure altres regles la setmana següent. Provaré ara d’apuntar-ne algunes de noves per a nosaltres, no una setmana sinó més de mig segle després. Us invito que les prengueu per reescriure-les quan cregueu.»

SAMSUNG

Aquest és un fragment de la Carta als meus estudiants de filosofia (i a tots aquells a qui els avergonyeix continuar obeint), de Marina Garcés. És una carta-denúncia de l’empobriment, la despossessió i l’abaratiment al que estem sent sotmesos tots plegats; un text que sacseja consciències; que defuig la nostàlgia; que reclama compromís; que pren posició. La carta, publicada originàriament al desembre de 2012, ha estat recuperada per obrir el diari de l’exposició Jo em rebel·lo, nosaltres existim, de la Fundació Palau, i aquest n’és el fragment final -i amable-.

Com que no vull fer-los perdre el temps, no hi afegiré res més. Vagin a veure l’exposició i deixin-se interpel·lar per les noves propostes de participació ciutadana en la transformació social. Tenen temps fins el 14 de desembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s