De fantasies i realitats

Un dels moments que més m’han atret sempre en la vida d’artistes i creadors de qualsevol disciplina, és el d’aquells períodes en què abandonen l’escena i es retiren per treballar, en silenci, en una nova obra, una nova concepció que suposarà un punt i apart en la seva trajectòria i que, només en comptades ocasions, comportarà reinventar-se a sí mateix.

Després de dirigir Dersu Uzala, Akira Kurosawa va passar cinc anys sense fer cap altra pel·lícula. Tenia el projecte de portar a la pantalla el relat d’una història situada al Japó del segle XVI. Era una història molt emocional, com totes les que narren els seus films, farcida de guerrers, batalles, estendards i armadures; una història en què el codi d’honor, el sentit de l’obediència, el respecte per la jerarquia, el deute moral i la misèria humanes avançarien fotograma a fotograma, fins negar la pantalla. Era una història, no cal dir-ho, fora de temps, fins i tot inoportuna, per a les grans productores cinematogràfiques. Tot i la seva reputació entre els professionals del sector, que veneraven títols com Els set Samurais, Yojimbo o Rashomon, Kurosawa no va trobar ningú que se’n volgués fer càrrec i va quedar apartat del cinema. Diuen els qui el van conèixer, que va ser un període de tristor i depressió. No van ser, però, uns anys erms. Kurosawa tenia l’obra al cap, en va fer el guió i en va arribar a dibuixar i pintar més de tres-centes escenes i personatges, amb tota mena de detall.

kurosawapainting10

Kagemusha, l’ombra del guerrer és una pel·lícula filmada a partir d’aquells dibuixos, fruit del rebuig de la indústria cinematogràfica. La riquesa visual, els enquadraments, els colors, la majestuositat dels exèrcits en combat, la violència quasi poètica, el dramatisme de les escenes, la grandiositat dels espais oberts, tot allò que ha fet d’aquesta pel·lícula un clàssic, tot, estava ja resolt. Només calia posar-hi moviment. Perquè per a un cineasta, una bona història sense moviment, no és res.

1980+Akira Kurosawa+Kagemusha, la sombra del guerrero akira_kurosawa_story board

Finalment, Kagemusha es va fer realitat i va esdevenir una metàfora en sí mateixa: en la història, ve a dir-nos la pel·lícula, els grans fets només són possibles quan un gran nombre de persones comparteixen i mantenen vives creences i fantasies –perquè tant se val si tenen o no un fonament real–. Quan es trenca la creença, el resultat és la confusió, la destrucció i la mort. Kurosawa, que llavors tenia ja 74 anys, va mantenir viva la creença en el seu projecte. En el seu cas, però, només van ser necessàries dues persones més per dur-lo a terme: Francis Coppola i George Lucas, que van compartir fantasia i li van produir el film. Però, és clar, ara parlàvem de cinema, el regne dels possibles.

Advertisements

3 pensaments sobre “De fantasies i realitats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s