De la fidelitat literària

Norman Rockwell: The watchmaker of Switzerland

De vegades, com qui no vol la cosa, una declaració trobada per atzar, una d’aquelles “cites trobadisses”, esdevé un breu tractat de teoria literària:

«Mis recuerdos sobre él son muy personales. Una de las razones por las cuales, supongo, no he escrito nada sobre él es que no quiero que los recuerdos que se refieren a él permanezcan invariables, acabados. Quiero que se mantengan fluidos y no rígidos, plenos, como lo han sido siempre.»

Així s’expressava Richard Ford per explicar per què no havia escrit res sobre el seu amic Raymond Carver, traspassat el 2 d’agost de 1988. La cita la recull Jorge Herralde a Por orden alfabético.

Són, tot just, 50 paraules –les he comptades–, però expressen a bastament la tensió que defineix l’escriptura: escriure és cloure, acabar, fixar allò que en el record o la imaginació és viu i ple. Tanmateix, res del que fixem exhaureix la riquesa del que pretenem transcriure i si, per un atzar, en hi acostem, ens sabem d’una deslleialtat absoluta envers la ficció o realitat emparaulada. Allò que importa es fa escàpol a la literatura i ens hem de conformar amb còpies més o menys maldestres, en un aprenentatge que no té fi. Ford n’és conscient, per això, tractant-se del record d’un bon amic finat, prefereix no posar-s’hi, malgrat el seu mestratge. És per això, també, que tot autor, –anava a afegir “en la intimitat”, però la imatge sobtada d’un bigoti me n’ha fet desdir– s’ha de confessar immensament agraït pel fet que els lectors no sapiguem de la missa la meitat. Només així es possible escriure, només això fa possible la ficció.

Anuncis

2 pensaments sobre “De la fidelitat literària

  1. Però escriure és també una forma ordenada de pensar, ens ajudar a organitzar els pensaments, a fer-los presents, fins i tot a adonar-nos que existien. Es pot escriure, i reescriure.
    Pensar i recordar també és una forma de fixar el passat. Sovint allò que recordem d’un lloc, d’un moment, d’una persona, només és la traducció filtrada pels nostres sentiments, i prenem els nostres propis records com a veritats absolutes, quan només són versions de la realitat.
    Seguiré el teu blog. Salutacions.

    M'agrada

    • I tant! Escriure i llegir ajuda a pensar i ens permet conèixer “altres versions” de la realitat: és per això que hi dedico tantes hores, entre d’altes motius.

      Amb els records més personals o estimats passa, però, que un cop fixades les paraules, el text pren autoritat -s’erigeix en veritat- i escapça la riquesa d’un record viu en la memòria.

      Moltes gràcies pel comentari i per deixar-te caure per aquí, Jesús M.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s