El Mercat de les Lletres

 

Imatge

Em fa l’efecte que en aquest bloc molt poques vegades he censurat res ni ningú, si més no, aquesta és la meva impressió. Avui, però, després de dies de donar-li voltes, m’he decidit a escriure aquest llampec per veure si així puc endreçar-ho (endreçar-me) una mica més.

No parlo des de cap càtedra, la meva vida professional l’he dedicada al sector de les Tecnologies de la Informació i l’únic rol que he desenvolupat en el món de les lletres ha estat el de lector. No he estat mai editor o agent literari, ni tampoc llibreter, la meva manca de coneixements en la matèria, per tant, em pot portar de cap a fer-los pensar allò de “que agosarada és la ignorància!”, però tot i així, m’hi posaré.

Tirem pel dret: sempre he pensat que entre el redactar i l’escriure hi ha un salt molt gran, tan gran com ho és la gola del Gran Canyó, que també és molt gran: hi ha els escriptors que es queden a l’altiplà, a la superfície, i hi ha els qui baixen a la llera i segueixen soscavant el mateix terreny que han erosionat els autors que els han precedit, i procuren obrir noves vetes perquè el riu segueixi circulant.

Passa, però, que la indústria no distingeix entre el redactar i l’escriure, i que una vegada el text ha esdevingut producte, tant li fa si l’autor s’ha limitat a circular per la superfície, com fan els turistes que sobrevolen el Colorado, o ha baixat fins el llit i s’ha empolsinat i de la seva lectura en sortim tots tacats de vermell. El que importa és, sobretot, vendre llibres, com més millor. I llavors, ve allò del nivell lector dels catalans, o dels castellans –que tant li fa, la veritat. Posats a desitjar, tant de bo a la resta d’Espanya es llegís el doble que a casa nostra, potser les coses anirien diferents–. I arriba Sant Jordi i necessitem donar, abans no acabi el dia, la llista dels més venuts, i explicar el comportament de les vendes, i comparar-les amb les d’exercicis anteriors. I si hi ha hagut un increment, ho celebrem tots plegats, i tots estem contents perquè les vendes s’estan recuperant. I del gremi hem passat ràpidament al sector, i d’aquest a la Indústria, perquè donar xifres de vendes és quelcom que fa la indústria, sigui quina sigui, i parlem de la indústria del llibre com si afegir-li el prefix li conferís un tracte de seriositat i professionalitat que no té si simplement el deixem en el gremi dels llibreters o editors. I, és clar, que és una indústria, només cal veure la rotació dels seus productes a les prestatgeries de qualsevol dels punts de venda. I és aquest espai minúscul, el del prestatge, l’objecte del desig, i per aconseguir-lo i mantenir la presència en el Mercat, cal seguir publicant, més i més, i aconseguir ressenyes dels nostres productes, tant se val si l’han llegit o no, cal fer-ne un resum i que surti a tots els mitjans de comunicació –alerta, els de màrqueting i comunicació, que el jefe ha dit ressenyes, no crítiques, no fos cas que ens esgarressin la festa! I si tot i la promoció no funciona, en farem pasta de paper i ens servirà per a la propera fornada. Mestre, no t’oblidis que som al món digital, que no tot és paper! Has dit digital? No em facis riure, el digital el traiem quan ja les vendes en paper no tiren més, o un cop acabada la campanya; que vols que ens ensorrin el negoci? A més, el digital no és per a nosaltres, això ho deixem per a les editorials i autors menors, o per als que s’auto-publiquen. Nosaltres no hi creiem en el digital. Has vist mai vendre Audis en un Mercadona? Doncs això! Nosaltres som de tapa dura i autor de prestigi, i si no en té, ja l’hi donarem nosaltres, el prestigi!

Per aquí, més o menys, penso que van les coses. I com que el que interessa és vendre llibres, i no promocionar la bona literatura o els bons autors, passa el que passa. I ens inflem a parlar de foment de la lectura i alhora menyspreem el medi natural en què viuen els adolescents i joves lectors, i ens n’oblidem que del compartir en fan un art i ens en poden donar lliçons, i obviem que la necessitat que nosaltres teníem de posseir aquell llibre o aquell LP ells no la tenen, i que del posseir han passat a l’usar, emprar, i compartir, i pretenem que comprin llibres, els que siguin, i els en publiquem centenars cada mes, perquè som generosos i volem que llegeixin més i més.

I és per coses com aquesta que alguns promotors d’autors es permeten afirmar que promocionarien un llibre encara que fos dolent, perquè ells són professionals i es dediquen a la seva feina. ¿S’imaginen un metge receptant un medicament en mal estat?

I és per aquest estat de la qüestió, que una afirmació com la que va deixar anar Andrew Wilye, el famós Chacal, en aquesta entrevista, passa completament per alt i no mereix la més mínima atenció ni crítica per part de ningú:

-Existe una especie de consenso según el cual Amazon, con sus precios bajísimos, perjudica a las editoriales y las librerías, pero beneficia a los lectores. ¿Está de acuerdo?

-Quizá beneficia a los lectores pobres. Pero al final de cuentas, los lectores pobres no tienen educación y, probablemente, van a comprar basura. Por eso no me importa.

No em mal interpreteu, no pretenc una defensa aferrissada del llibre digital, em situo en la posició del qui entén el contingut i no el suport, com la part més valuosa d’això que n’hem dit literatura, i en la de posar la lectura a l’abast de tothom, per tants mitjans com sigui possible.

Tampoc no pretenc dictar quins són els bons autors o els llibres que cal llegir. En aquest punt, segueixo el que va dir Flaubert, quan parlava de les lectures serioses:

«Yo no calificaría de lecturas serias a la lectura de libros que tratan de temas muy profundos, sino a la de libros bien hechos y, sobre todo, bien escritos, con conciencia de los procedimientos que se han utilizado. Porque, vamos a ver, ¿somos novelistas o agricultores?»

Aquest llampec també és podia haver titulat l’Ètica de la República de les Lletres, però com que estem força lluny de ser-ho, una República i de Lletres, m’he estimat més deixar-ho en Mercat. Vagi per davant, però, el meu reconeixement cap a l’esforç de totes les editorials petites i independents que segueixen lluitant per a apropar-nos-hi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s