Sospitosos habituals

Començaré pel final, per esvair dubtes i estalviar-vos feina: és pervers al·legar qüestions de seguretat ciutadana per autoritzar escorcollar domicilis i confinar sospitosos sense cap ordre judicial previ. És mesquí emprar el centenar de morts del darrer atemptat a París, per augmentar el pressupost en defensa. És vergonyós comptabilitzar només els morts d’un costat, quant els cadàvers ‘dels altres’, víctimes també d’atemptats, encara són calents. És immoral argumentar la defensa de la societat occidental per justificar l’increment del nombre d’efectius militars arreu. És indecent fer de cada immigrant un terrorista en potència. Tot això, dic, ho considero pervers, mesquí, immoral, indecent i hipòcrita.

Perquè alguna responsabilitat devem tenir, en tot plegat. Si més no, la de col·laborar a mantenir vius –en el millor dels casos per la nostra inoperància i en el pitjor per la nostra intervenció directa– conflictes que priven d’una vida digna a persones com nosaltres; sense morts al seu voltant, que no siguin per malaltia o envelliment; sense por de sortir al carrer i ésser abatut per una bala perduda o una explosió inoportuna; amb l’esperança de poder entrar a casa, cada vespre, perquè seguirà dempeus; amb la confiança que si el marit triga, és perquè s’ha entretingut amb els amics o els companys de feina; amb la tranquil·litat de saber que aquell soroll que t’ha despertat a mitjanit, és el gos, que rasca la porta per poder entrar.

Però, no. Perquè en el món sempre hi ha hagut bons i dolents. Nosaltres som els bons i els altres, com a mínim, són sospitosos. Però no és fàcil, ara, saber qui som nosaltres i qui són els altres. Perquè vivim en un món global, i ni la raça, ni l’ètnia, ni la religió, ni la llengua serveixen per a identificar-los. Perquè si les mesures que es prenen són les que han apuntat els governs aquests darrers dies, tots esdevindrem sospitosos. Bastarà portar una motxilla o deixar el cotxe mal aparcat. Potser és que no n’hi ha, d’altres. Potser és que vesteixen i parlen com nosaltres, i és això el que més por els fa.

I corren de nit, a bombardejar els territoris on se suposa que hi tenen els quarters generals. Perquè en el seu imaginari el món segueix tenint fronteres, que voldrien infranquejables. Perquè pensen que la gent que viu en un territori ha d’ésser per força homogènia. I s’acusen els uns als altres de no col·laborar prou en la lluita contra el terrorisme. I s’ensenyen el pressupost destinat a armament, per veure qui el té més gros. I el que ahir era client, avui és bressol dels pitjors assassins i cal combatre’l fins aniquilar-lo, o fer-ho veure, no sigui que demà els faci arribar una altra comanda. I algú, de ben a prop, és frega les mans. Perquè el negoci que arribarà és descomunal i l’han aconseguit amb quatre kalashnikov. Potser sí que s’ha pagat un preu alt, perquè eren europeus, un centenar, però els rèdits seran insuperables. I si cal rebentar el deute europeu, aquell que ens ha tingut a tots escanyats durant la crisi, la que ja anava acabant, no passa res, que és pel bé de tots plegats. I si altres àrees com la sanitat i l’educació –sí, ja ho sé, mode demagògia on– s’han quedat sense ni cinc, ha estat per necessitat, però ja les recompondrem quan hàgim superat el tràngol, que ara tenim altres prioritats.

I passa que el tràngol no se supera mai. Perquè els governs estan en fallida. I s’aferren a garantir la seguretat dels estats, que és l’última raó de ser que els queda, una vegada han deixat de banda la protecció dels drets socials i han deixat els ciutadans abandonats a la seva sort –a la del mercat i les empreses a qui han venut les funcions i serveis que els eren propis–. I així, a mercè d’individus mancats d’intel·ligència que afronten la por amb mesures que només poden afavorir la propagació d’allò que pretenen combatre, es com fem cada cop més gros el cercle de potencials terroristes. Però els sospitosos, ja se sap, són els altres.

 

 

Anuncis

3 pensaments sobre “Sospitosos habituals

  1. Retroenllaç: Jo sí que tinc por (i molta vergonya) | Restes d'inestabilitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s