Porteu les criatures al museu!

Vaig trobar consol en els llibres. Per estrany que sembli, va ser la Louis Mary Alcott qui va donar-me una visió positiva del meu destí femení. A Donetes, la Jo, la més viril de les quatre germanes March, escriu per ajudar a mantenir la seva família, lluita per guanyar-se la vida durant la guerra civil. Omple pàgines i pàgines amb un gargot rebel, que més tard són publicades a les pàgines literàries del diari local. Va ser ella qui va donar-me el coratge d’un nou objectiu, i em vaig posar a escriure petites històries i a explicar contes per als meus germans. Des de llavors, acaronava la idea que un dia escriuria un llibre.

     L’any següent el meu pare va portar-nos d’excursió, cosa estranya, al Museu d’Art de Filadèlfia. Els meus pares es feien un fart de treballar, i agafar els quatre fills i dur-los en autobús fins a Filadèlfia devia ser esgotador, a més a més de car. Va ser l’únic viatge familiar que vam fer, i la primera vegada que em trobava cara a cara amb l’art. Vaig sentir una mena d’identificació física amb els llargaruts, lànguids Modiglianis; vaig emocionar-me amb la bellesa de les escenes de Sargent i Thomas Eakins; vaig quedar enlluernada per la llum dels impressionistes. Però van ser les obres que hi havia en una sala dedicada a Picasso, dels arlequins al cubisme, les que més em van afectar. La seva confiança brutal va deixar-me sense alè.

     El meu pare admirava el traç i el simbolisme de l’obra de Salvador Dalí, però no trobava cap mèrit en Picasso, cosa que va provocar la nostra primera gran discussió. Ma mare s’encarregava de vigilar els germans, que patinaven per la superfície lliscant del terra de marbre. Estic segura que la meva aparença, mentre baixàvem les escales, devia ser la de sempre, la de la típica ensopida de dotze anys, tota ella cames i braços. En el meu interior sabia, però, que m’havia transformat, commoguda per la revelació que l’ésser humà creava art, i que ésser artista era veure allò que els altres no veien.

Patti Smith. Just Kids. Harper Collins
(Traducció pròpia)

D’aquesta manera explica Patti Smith com va anar la seva epifania particular. A partir de llavors, res seria el mateix: la confiança i el convenciment amb què va començar a caminar tota sola pel món, o per Nova York, que en aquest cas ve a ser el mateix, en són una mostra prou evident.

Passin un molt Bon Nadal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s