Totes aquestes menes d’amor

Diada de Sant Jordi, 23 d’abril de 1991, demà farà vint-i-cinc anys:

Totes aquestes menes d’amor

–Vull un llibre per a la meva senyora… Que què li agrada llegir? Oh, què vol que li digui… És una dona, un cor sensible, li agraden les novel·les… Ja sap, és una dona. Potser una novel·la entretinguda, no gaire procaç, vull dir que no sigui una porqueria d’aquestes que s’escriuen avui… Ja m’entén, vostè… Una novel·la decent perquè la meva dona és molt decent.

–Voldria un llibre per al meu home… No, no llegeix gaire, el meu home. Només el diari. Quan ens vam casar, només duia un llibre i em va assegurar que aquest llibre, l’havia llegit… Doni’m un manual, no ho sé… un manual que ensenyi alguna cosa de manera ràpida, entenedor, que sigui fàcil de llegir… Com a prendre a dir no quan sempre diu que sí?… Potser aquest. El meu home és una mica ànima de càntir, sap… Sí, a mi doni’m les darreres novetats en novel·la… I me’n fa dos paquets, ja ho sap, com sempre: les novel·les verdes ­–aquestes que avui en diuen eròtiques– me les posa a part…

–Voldria dos exemplars de la mateixa novel·la, sí… aquesta mateixa… Diu que és un pel pornogràfica? Això, dos exemplars, i posi’m una rosa a cada paquet. Jo vindré a les sis amb una dona rossa, que és la meva… I tornaré a les vuit amb una de bruna… Bé, és una amiga, ja sap, vull dir, no sé si m’entén…

–Té algun llibre dedicat especialment als homes poca-vergonyes? Algun llibre que produeixi basques… Vull dir que faci vomitar?

–Voldria un llibre qualsevol, que faci bonic, que no calgui llegir… Amb sants, si pot ser… És per a la dona, sap?

–Vull un llibre ben porc, ben porc, ben porc… És per a una tia que està molt bona però que se’m fa l’estreta… Oi que m’entén?

–Voldria un Kamasutra abreujat; és per a un tio que és un imbècil però que està boníssim.

–Vull el llibre més bonic que no s’hagi escrit mai. M’acabo d’enamorar ara mateix.

–No tindria pas un llibre que faci parlar els tímids?

–Voldria un llibre ben gruixut per a posar-lo al menjador perquè vaig comprar una torre Eiffel una mica torta i cau a cada moment.

–Vull un llibre per a les meves nenes, que encara són jovenetes, sap, un llibre que no els faci mal…

–Voldríem un llibre per al papa, un llibre una mica innocent, un xic antic, perquè ell no sap res del món d’avui.

–Vull un llibre que digui que l’estimo.

–Vull un llibre que digui com l’odio.

–Voldria un llibre que no digués res.

–Voldria un llibre que ho digués tot.

–No tindria pas un llibre que no parlés de ningú?

–Vull un llibre que enraoni de tothom.

–Vull un llibre de receptes de cuina que facin trempar.

–Voldria un llibre que ajudés a viure.

–Vull un llibre que no faci pensar.

–Voldria un llibre que et faci entendre la música en tres dies.

–Voldria un llibre on sortís jo.

Montserrat Roig. Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert  1990-1991 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s