La vergonya d’ésser com tothom

Selcuk, Turkey --- Ephesus is an ancient Roman and Greek city in Izmir province in Turkey. The city is famed for the temple of Artemis and is one of the seven wonders of the ancient world. --- Image by © Ashley Cooper/Corbis

Selcuk, Turkey — Ephesus is an ancient Roman and Greek city in Izmir province in Turkey. The city is famed for the temple of Artemis and is one of the seven wonders of the ancient world. — Image by © Ashley Cooper/Corbis

De vegades els llibres se’t tiren al damunt. No sé si a vostès també els passa. Fa pocs dies vaig mantenir una conversa amb l’amic Ramon, amb qui tenim el costum de compartir pensaments i comentaris esparsos, via WhatsApp. El diàleg  va ser, més o menys, aquest:

–¿T’has fixat que hi ha gent que quan parla del “seu” metge, sempre diu que és algú molt reconegut, un dels millors de la seva especialitat, o que és el doctor que porta aquest esportista o aquest famós, o que ha operat al rei, o s’ha format als EUA, etc.?

–Sí, –vaig dir-li– són els mateixos que sempre que tornen de vacances han estat en algun lloc, algun poblat, alguna platja, on no hi van turistes, i t’expliquen que han tingut una gran sort perquè normalment no hi porten ningú.

Vaig escriure la resposta de forma immediata, gairebé sense pensar-hi. Per quina raó vaig relacionar metges i vacances és quelcom que se m’escapa –si fos d’una altra mena, potser li ho consultaria al psicoanalista–. El cas és que avui, remenant llibres per casa, m’he trobat amb Hora Foscant, de Max Horkheimer, un llibre que tenia totalment oblidat. La sorpresa més gran, però, ha estat obrir-lo per aquesta pàgina:

Les regles del joc:

La premissa de la relació entre un ciutadà pobre i la gran burgesia consisteix essencialment que el més important de tot, és a dir, la diferència de classe entre l’un i l’altra, no sigui mai esmentada. El bon gust exigeix no tan sols que això no sigui mai al·ludit, sinó també que sigui amagat en la manera d’expressar-se i en el comportament corrent. Cal fer com si tothom es mogués en el mateix pla social.

            El milionari, certament, contribueix a fer que les coses siguin així. Si per exemple viatja durant les vacances d’estiu a Trouville i en canvi el seu modest conegut ha d’anar a un llogarret de la Selva Negra, és clar que no dirà: «És que no podeu permetre-us una altra cosa», sinó més aviat: «Oh, també nosaltres voldríem tornar alguna vegada a la Selva Negra; ens agrada molt», o també: «No hi vaig de gust, a Trouville, l’enrenou que hi ha em fa nosa, però què hem de fer.» El pobret ha de dir aleshores: «Sí, té raó, la Selva Negra és veritablement bonica.» Si deia: «També a mi m’agradaria més d’anar a Trouville, però això és massa car per a mi», hom li dirà: «No em contis mentides, home!» Si insisteix, però, amb aquesta història i ho assegura no tan sols pel que fa a l’estiueig, sinó també en cada avinentesa en què aquesta resposta sigui realment al seu lloc, hom el trobarà desagradable i al final la relació acabarà trencant-se.

            Però si anava realment a Trouville malgrat que de veritat no s’ho podia permetre, car li’n mancaven els mitjans, llavors hom li faria veure fins a quin punt els seus amics de la gran burgesia consideren la distribució de la renda inherent al sistema capitalista com la mesura absolutament justa de les satisfaccions permeses a cadascú. ¡Com se li acut, com «pot» en aquestes circumstàncies venir a Trouville, per què no estiueja a la Selva Negra, aquest!

Max Horkheimer. Hora foscant. Edicions 62

Advertisements

Un pensament sobre “La vergonya d’ésser com tothom

  1. Retroenllaç: Plans i cercles – Azures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s