Com un gos esporuguit

Si escric,
és només perquè m’ajuda a pensar,
a ordenar idees i intuïcions que brollen lliures,
indisciplinades.

Escriure és una forma de deixar-les en repòs,
si més no, durant uns mesos.

No sempre ho aconsegueixo.
N’hi ha que fan com el gos poruc,
s’apropen cauteloses i així que proves de tocar-les,
reculen espantades.

I tu prou que els mostres, inofensiu, la mà oberta.
I elles tornen a atansar-se,
i tot d’una t’esquiven, esporuguides,
i et quedes sense saber

què hi ha, en el teu gest, que les espanta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s