Fa molts anys que no fumo, és una llàstima. Per a la resta, però, segueixo al peu de la lletra les instruccions d’Artur Bladé:
La millor hora per estar a la vora del riu és en caure la tarda, a l’estiu, quan la llum és d’or, l’aire de seda i l’aigua canta.
Els amics de les postes de sol –si és que encara és lícit parlar-ne– deuen sentir una certa feblesa per aquests paisatges fluvials on les postes són dobles. Tot el que passa al cel es veu reflectit en el fons del riu, d’una manera bellugada i amb tots els colors mullats, gairebé irreals. Però aquesta suggestió pictòrica és fatal quan algú fa el comentari inevitable: «Sembla una pintura!» Aleshores tot l’encís se’n va; millor dit, fuig de l’aigua.
La contemplació de les postes de sol requereix experiència, solitud, un cigarret als llavis i no pensar en res. És l’ataràxia.
Artur Bladé i Desumvila. Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català. Cossetània Edicions
