Com començar una novel·la

El més difícil, per a un escriptor, és trobar la seva pròpia veu –i que aquesta el satisfaci–. Pròpia perquè ha d’ésser seva, l’ha d’identificar, ha d’ésser recognoscible i única si més no per als lectors més atents i exigents, que són aquells per als qui escriu. L’escriptor d’ofici, que es pren l’ofici seriosament i no pot estar-se’n, ha d’aportar alguna cosa més que una història bonica, ocurrent o original. L’ha de dir com ningú altre l’ha dita abans, deixar-hi l’empremta, el segell personal.

Passa que no està mai sol. L’acompanya la tradició, la pròpia i la d’altri, i un cànon que el precedeix i l’observa –i, quan no en sap prou, el tenalla: l’escriptor, ambiciós, és com el conductor inexpert encallat a la sorra, que a còpia d’intentar sortir-se’n enfonsa el cotxe cada vegada més en les seves roderes.

Totes aquestes i altres reflexions són les que m’han acompanyat durant aquests mesos d’estiu, mentre cercava com començar la novel·la. Sí, perquè no només cercava una veu, la meva, sinó un començament. Perquè en la primera pàgina d’una novel·la ja està gairebé tot dit –i l’escriptor ho sap–. Després poden succeir un munt d’esdeveniments, introduir personatges, situacions inesperades, fins i tot canviar el narrador o la persona gramatical, però no tindrà cap altra oportunitat de tornar a començar, de donar-se al lector per primera vegada. Per això és tan important l’inici d’una novel·la.

I és per això que estic tan content, perquè crec que per fi l’he trobat i que després de revisar, de corregir i de reescriure’l un munt de vegades, ja el tinc. I, cosa gens habitual en mi, l’he volgut compartir amb tots vosaltres, com a mostra d’agraïment per la vostra fidelitat a les Restes, i per aquell punt d’exhibicionisme que, se suposa, tenen tots els escriptors.

Aquí us el deixo, n’espero comentaris. Quant al títol, hi estic donant voltes, perquè encara no em satisfà, però té moltes possibilitats de dir-se El taller de la plaça:

En Juli ha vingut expressament al taller a dir-me que, abans de rifar el TV, rifaran telèfons mòbils; que ell ja els ha vistos: pantalla tàctil, de 5 polzades, càmera de 8 megapíxels amb flaix incorporat, connexió 4G. Jo no tinc ganes d’anar a MediaMarkt, ni de sortir, perquè m’he passat el dia arreglant motors, i les mans em fan mal de tant collar cargols. I perquè conec el Juli, que la nit no li ve de tres hores i mai troba el moment d’anar-se’n a dormir. Però al final hi hem anat, perquè jo sóc així, que pateixo si algú em demana una cosa i he de dir que no. Anava ben mudat: americana i pantalons ben planxats, les sabates llustrades, una corbata a joc amb el color de l’americana, i un rellotge d’or que en Juli m’ha explicat que era del seu avi.

            Quan hi hem arribat les rebaixes ja havien començat. El sostre estava guarnit amb rètols i anuncis de totes les marques: una filera de Samsung, anuncis diversos, una filera d’Apple. Hi havia cartells il·luminats i tot el sostre era com un rèptil de colors panxa enlaire, perquè els acabaments dels anuncis estaven lligats uns als altres i tots s’ajuntaven.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s