Hi ha artistes que, de la seva persona, en fan un objecte, un instrument; el porten al damunt i l’exhibeixen, sense complexos, allà on van. D’altres, es sobreexposen perquè no tenen on amagar-se:
–No sembles gaire preocupada, vull dir que hi ha artistes que arriben on tu has arribat i pensen: vull ser el número 1, i vull fer un segon àlbum!
–Bé, sí, és que tinc molt clar el que vull fer. No m’interessa gens, l’èxit. L’èxit, per a mi, no és el mateix que per a la companyia discogràfica.
–Què és, per a tu, l’èxit?
–Doncs, tenir la llibertat de treballar amb qui vulgui, i d’engegar-ho tot a la merda, quan jo vulgui, per anar a l’estudi, a gravar.
–Sí, ja, però això no ho pots fer, tens responsabilitats, t’estàs fent famosa… vull dir que, no és que la premsa et comenci a perseguir a partir d’ara, però tindràs compromisos i responsabilitats que hauràs d’atendre i…
–Sí, és veritat, però com més em coneguin més se n’adonaran que només serveixo per fer música, així que, deixeu-me tranquil·la i ho faré, faré música, l’únic que necessito és temps per fer música!
(Amy Winehouse, 1983-2011)
Que passin un molt bon Nadal i tinguin un 2017 ben exitós!
Restes d'inestabilitat 