Calipso, a l’agost

Fa dies que penso en Calipso, la nimfa que reté Ulisses a l’illa d’Ogígia, durant set anys, amb els seus encants i amb la seva dolçor i bellesa immortal. Ah, Calipso, quin bé de Deu i com te’n vas arribar a enamorar, d’Ulisses.

Deia que fa dies que hi penso, en ella i en l’Ulisses. Potser perquè estic de vacances, que d’alguna manera venen a ser la meva Calipso particular, engalipat com la majoria de mortals per l’embruix de dues, tres o quatre setmanes de plaer,  a tot estirar, del que sigui, i amb la il·lusió de viure en un paradís que, tanmateix, lluny d’ésser immortal com el que prometia Calipso, acabarà sucumbint a la rutina amenaçadora del mes de setembre i posteriors.

Ah, tu, admirat Ulisses, que vas tenir la felicitat eterna a les mans –o sota la cintura–, i que amb els teus plors, consumit pel dolor de la nostàlgia i el desig de tornar a casa, vas aconseguir que els deus es compadissin de tu, forçant Calipso a deixar-te marxar.

Ah, tu, admirat Ulisses, que deixant Ogígia van oferir-te encara per esposa la bella Nausica, filla de reis, i que tot i així vas rebutjar i vas optar per fer-te a la mar, amb el propòsit de no desviar la ruta ni abandonar el vaixell fins arribar a Ítaca.

Ah, tu, admirat Ulisses, que quan vas fer port vas retrobar la mateixa illa àrida i deserta que havies deixat quan vas salpar, vint anys enrere, i una esposa, l’estimada i enyorada Penélope, per força ja vella i arrugada. Digues, admirat Ulisses, no te’n vas penedir mai?

 

Photo by José Duarte on Unsplash

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s