AI

És important el terme que escollim per anomenar allò que no té nom, encara. Sobretot quan la denominació triada fa referència a qualitats que l’ésser humà es vanta de tenir en exclusivitat. Perquè de l’ús que en fem, d’aquest nou terme, se’n desprendrà el valor real que hom dóna a allò que l’ostentació no deixava veure.

Repasso els ginys que suposadament incorporen això que en diuen ‘intel·ligència artificial’ i m’adono de com l’hem arribada a menystenir, la intel·ligència, i no me’n sé avenir de l’admiració que desperten. De vegades he provat de posar-m’hi, m’esforço a trobar-hi el què, a sentir l’emoció i l’entusiasme que percebo en els ulls dels qui, de bona fe, proven d’il·lustrar-me amb les meravelles de l’últim telèfon, aspirador, nevera, rentavaixelles o cotxe intel·ligent. Els anglosaxons, fanàtics dels acrònims con són, n’hi diuen AI i jo, descregut com sóc, sempre que en llegeixo una notícia o titular, no puc evitar pensar que han deixat la frase a mitges: AI, pobres de nosaltres, que a tot estirar no deu passar d’espavilat.