De Google i el saber universal

EFC3485B-A267-427D-AF7A-B2E81E099E51

(Photo by Glen Noble)

L’escriptor d’avui, l’aficionat i el professional, té una gran sort: per més irrellevant que sigui ell mateix o el que ha escrit, sempre hi ha algú que el llegirà amb atenció. Més enllà dels confins, perdut en la nebulosa, hi ha un lector com no n’hi ha hagut mai cap altre en la història. Un lector total, infatigable, omnipresent. Un lector que té cura de cada paraula, de cada frase, de cada paràgraf que deixem escrit. Basta prémer la primera tecla per veure’l salivar, ametent a radiografiar i diseccionar tot el que quedará publicat. Entre els escriptors n’hi ha que s’esmercen a facilitar-li la tasca: articulen el text seguint una suposada lògica de presentació i miren d’incloure-hi els mots més cobejats i d’afegir-hi tota mena de símbols amb l’esperança d’encertar l’esquer. Col·locar un simple # o @ davant del mot escaient els alimenta la il·lusió de fer-se visibles i aparèixer, qui sap si, al capdamunt de la llista de lectures d’aquest lector universal. Busquen aprofitar-se de la seva ànsia i engreixar el nombre de lectors amb aquella altra mena d’individus, més descurats, més superficials, menys capaços, per què no dir-ho, que aquest lector total de qui us parlo, però que són els únics que satisfan la seva vanitat, la de l’escriptor. No s’adonen que, amb aquest joc, només  engreixen el ventre d’aquest lector total, ja de per si prou inflat; que l’única tasca d’aquest lector insaciable, el primer a llegir aquest post tant bon punt sigui penjat a la xarxa, no és cap altre que el d’establir relacions, analogies i antagonismes amb tot el que ha llegit i catalogat prèviament, per ubicar l’escrit en el lloc que l’algorisme que el guia tingui a bé concedir-li en cada moment. 

Va ser Alfred North Whitehead qui va afirmar que Plató ja ho havia deixat tot dit i que tota la història de la filosofia occidental podia ser llegida com a notes a peu de pàgina de la seva obra, de la de Plató. A l’homo digitalis li queda, potser, el trist paper de substituir el d’Atenes per Google o per qualsevol altre dels motors de lectura que estan a venir: tot el que puguis dir, pensar, crear serà llegit com a notes a peu de pàgina de Google. Així, doncs, deixo aquest escrit dins l’ampolla i la llanço al mar digital perquè, oh tu, admirat algorisme lector, en facis el que et vingui de gust. No en debades parla de tu i de la teva capacitat per deglutir-ho tot.

Ets tu, amb l’ajuda de tots plegats, que crees la nova enciclopèdia, el nou cànon, tu el qui decideixes què podem  conèixer. Els més creients diuen que has universalitzat el saber i has democratitzat l’accés a la cultura. Jo, ja em perdonaràs, sóc dels que penso que la història l’escriuen els vencedors, com ha estat sempre, i que tot i tenir al davant un horitzó petit i limitat, s’hi estava bé en aquell món de significats perdurables i metàfores consensuades.

Un pensament sobre “De Google i el saber universal

  1. Retroenllaç: De Google i el saber universal — Restes d’inestabilitat | Mon site officiel / My official website

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s