L’axiologia de La Caixa (o el nou tractament de Nivea)

El que segueix a continuació és un tall de la nota de premsa que anuncia la nova campanya publicitària de CaixaBank:

“La campanya defineix el nostre posicionament, amb un missatge basat en la fidelitat a uns valors com a eix que ens vincula amb les persones i que ens ajuda a construir el caràcter diferencial i social del nostre lideratge.”

És a dir que anuncien una campanya que defineix un posicionament, que no ens diuen quin és ni sobre què el prenen, i ho fan amb un missatge basat en la fidelitat a uns valors, que vostès s’han d’imaginar quins són, que alhora constitueixen un eix que els vincula amb les persones, se suposa que perquè compartim aquesta fidelitat a aquests valors ignorats, i que alhora els ajuda, ja no sabem si la fidelitat o aquest eix que ens vincula tots plegats, a construir el caràcter diferencial i social del seu lideratge. És a dir, que allò que els uneix a tots, els ajuda, també, a ser diferents i els fa líders. Bravo!

Però no en tenen prou a fer-nos empassar l’escudella barrejada i deixar-nos mig estabornits que hi afegeixen el paràgraf següent:

“La nostra campanya es posa a la pell de les persones, de totes les edats i en diverses situacions, i parla del que és més rellevant per a ells: tot canvia, però els valors, de veritat, els més propis i íntims, són l’únic que resta inalterable”

Poca broma. Malgrat es posi a la pell de les persones, no es tracta d’una campanya per a vendre cremes solars. Parlem de CaixaBank, no de Nivea. Repassem-ho. Tots estem vinculats, per un eix o per una fidelitat a uns valors, que tan li fa, però n’hi ha uns que no n’estan tant de vinculats, són els diferencials, que poden posar-se a la nostra pell per dir-nos que estiguem tranquils, que malgrat no puguis pagar la hipoteca o t’hagin fotut fora de la feina, és un dir, hi ha una cosa que no canvia mai: els valors. Quins valors? Els de veritat, aquells que són propis i íntims, però que alhora, com que estem vinculats, són compartits per ells i per nosaltres, i no varien. Ah, i això, és el més rellevant per a ells, és a dir, per a nosaltres. Queda clar?

Definitivament, ens prenen per imbècils.

Del caràcter diferencial i social de la institució en parlarem un altre dia. No seria elegant fer-ho ara que l’entitat acaba de signar les condicions per acomiadar, ai-las, tres mil empleats. O potser, només els des-vinculen… ?

Anuncis