Quan els crítics literaris anaven (o t’enviaven) a IKEA

book-table

El 4 de desembre de 1930, Virginia Woolf escriu aquesta anotació en el seu diari:

Una palabra de ligero desdén en el Sup. Lit. de hoy me hace decidir, primero, cambiar todo el texto de Las Olas; segundo, volverle la espalda al público… Una palabra de ligero desdén.

Virginia Woolf es referia a una ressenya de On Being Ill, apareguda aquell mateix dia en el The Times Literary Supplement. La ressenya, que no ocupava més de mitja columna, venia a dir que el tema de l’assaig –la malaltia com a subjecte literari– estava bé, però que la manera com Woolf el tractava feia que el lector en quedés al marge i, reblava,

“L’assaig, amb les seves cobertes de color verd, unes boniques guardes i una tipografia acurada, queda perfecte damunt la taula.”

Anuncis

Antonio Machado i la crítica literària

machado
Al novembre de 1924, Antonio Machado escriu a Manuel Garcia Morente per informar-lo que encara no té enllestit l’article que havia previst per a la Revista de Occidente –un “comentario” sobre el llibre de poemes Colección, de José Moreno Villa– i l’avisa que no endarrereixin la publicació del proper número per culpa seva, perquè hi vol dedicar uns quants dies més. Machado porta setmanes treballant en l’article, en té diversos esborranys, però cap de les temptatives sembla satisfer-lo i, en qualsevol cas, no el vol donar per acabat sense haver parlat abans amb l’autor del llibre –no pas per tenir la seva autorització, sinó per estar segur d’haver comprès el propòsit que ha guiat Moreno Villa en la composició d’aquests poemes–; sense albirar el món des de l’obra estant i ficar-se, diu en la carta, en “filosofías”.

No conec l’obra comentada ni he llegit res de Moreno Villa. Tampoc no he llegit l’article que finalment va publicar Antonio Machado, ni cap dels quatre esborranys que s’han trobat entre els seus manuscrits. És probable que aquest “comentario” no figuri en cap recull de les seves col·laboracions més celebrades. Tanmateix, la carta en què explica el seu endarreriment és, per sí sola, una lliçó de crítica literària.

La carta, breu, és aquesta:

Querido Morente:

Recibí, aunque con retraso, su amable carta. No demoren por mí, la tirada del número de Occidente. Tengo muchas cuartillas –tal vez demasiadas– escritas sobre el libro de Moreno Villa; pero me quedan muchas por escribir. Terminado el trabajo, quisiera consultarlo con el poeta amigo y corregirlo, acaso en vista de sus observaciones. No quisiera hacer crítica calumniosa, señalando éxitos o fracasos de propósitos ajenos al autor criticado. Aunque no es el arte el reino de las intenciones sino de las realizaciones, con todo las intenciones deben señalarse con exactitud. Además no puedo hablar de un libro de lírica actual, sin <meterme> un poco –será lo menos que pueda– en filosofías. Es inevitable. Una crítica de lo puramente literario no es nada. También la literatura tiene, como todo, su punto de mira fuera de ella misma. En fin, he dado a mi trabajo una cierta amplitud y, aunque espero acabarlo pronto, no alcanzará a ese número.

Cordial abrazo de un viejo amigo

A. Machado