Dobles responsabilitats

Mira què has fet!, diuen els adults quan volen amonestar els nens petits per alguna malifeta que han fet. És obvi que el nen no té cap ganes de mirar-s’ho, prou que ho sap què ha passat, però l’adult el commina a fer-ho perquè presumeix que això el farà reflexionar i l’obligarà a pensar-s’ho dues vegades, abans de tornar-hi.

Per a l’adult és important tenir l’esgavell al davant. Aquell gerro esberlat o aquell vidre trencat justifiquen l’enrabiada, són el testimoni fred i imparcial de la dolenteria. Haver de recórrer-hi, però, és la constatació inequívoca d’un fracàs: no haver previst el que podia passar.

L’admonició és, per tant, un joc de dobles responsabilitats del tot desigual: només l’adult està legitimat per reclamar a l’altra part que n’assumeixi la seva. Això sí, davant del “mira què has fet”, l’infant sempre pot abaixar el cap i simular penediment.

La reeducación (l’intent de “desnazificació” que els aliats van dur a terme, acabada la guerra) tenía un impacto decididamente limitado. Una cosa era obligar a los alemanes a asistir a la proyección de películas documentales y otra muy distinta que las vieran, y no digamos que reflexionaran sobre lo que veían. Muchos años después, el escritor Stephan Hermlin describió la escena de un cine de Fráncfort, donde los alemanes tenían que ver documentales sobre Dachau y Buchenwald antes de recibir sus cartillas de racionamiento: «Bajo la tenue luz del proyector, podía ver cómo la gente volvía la cara nada más empezar la película y permanecía así hasta que había acabado. Hoy en día pienso que esa cara vuelta hacia otro lado era de hecho la actitud de muchos millones… La gente desventurada entre la que yo mismo me incluía se mostraba a la vez vulnerable e insensible. No estaba interesado en que me presentaran hechos que me conmocionaran ni en ningún método de “conócete a ti mismo”».

Tony Judt. Postguerra. Ed. Taurus (Trad. Jesús Cuéllar i Victoria E. Gordo del Rey)

Que enguany no hi hagin hagut Restes –acabo de comprovar que fa exactament un any de la darrera entrada–, no vol pas dir que ens ho hàgim acabat tot: per més que ens hi entestem, sempre hi ha algun núvol que fa la guitza.

Tinguin tots un molt bon Nadal.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s