D’anuncis de porcs i de senyors

Hi és pertot. El vaig veure per primera vegada a La Vanguardia, a tota pàgina en l’edició de diumenge passat, i després l’he trobat en altres diaris i mitjans, fins i tot em semblar veure’l en el carrusel d’anuncis que encapçala la web del Núvol.com. Per sort, l’amic Puigtobella m’ha tret de l’error.

He dubtat força a escriure’n res, però la imatge em persegueix i em pertorba, com també ho fa el silenci de tots plegats: no sé de ningú que n’hagi dit res, ni tan sols per fer-ne befa o perquè l’hagi ofès.

Parlo de l’anunci de la firma Can Duran, fabricant d’embotits. Si fins ara teníem els de Casa Tarradellas, els més arrelats a la tradició i als costums catalans, a partir d’ara tenim els de Can Duran, els més semblants a cadascú de nosaltres, si hem de fer cas al lema que acompanya els productes de la família exentis. Quin és el missatge comercial o com s’hi arriba a partir de les imatges de l’anunci, és quelcom que em costa de deduir. Miro d’explicar-me:

L’anunci ens mostra, en primer pla, els diferents estadis de la suposada evolució natural del porc, des dels seus orígens com a espècie animal, fins a –oh, sorpresa– esdevenir bípede i assolir la figura d’un homínid, en aquest cas, la d’un ésser humà esplèndid en la seva plenitud. La composició, amb els diferents individus que representen cadascun dels estadis evolutius caminant en un paisatge idíl·lic, en la direcció que sembla assenyalar el pas del temps, ens és força familiar, només cal substituir el porc per un simi que va perdent pèl a mesura que li augmenta la capacitat cranial i conforme aconsegueix mantenir-se dempeus de forma progressiva. Cal dir que, en aquest cas, la transformació no és del tot reeixida i la pelussera, lluny d’esdevenir pròpia dels espècimens primigenis, seria un dels senyals evidents que permetria identificar els marrans més evolucionats –alerta, calbs, només és una hipòtesi–. Com que la imatge és impactant, l’anunci es llegeix a l’inrevés, cosa que fa que primer et trobis cercant els teus avantpassats en l’espècie porcina i després llegeixis el text que hi ha col·locat al seu damunt, que diu, “Tan natural com tu.” Més tard, en lletra petita, te n’assabentes que el que és natural no és venir del porc, sinó els embotits exentis de Can Duran, que són lliures de gluten, de lactosa i de qualsevol altre substància o derivat que els pugui desnaturalitzar. Al capdamunt de l’anunci, del cel estant i governant tota l’escena, hi trobem la santíssima trinitat, un fuet i dues llonganisses, que, de no ser pel cordill que els resta un xic d’autoritat, ostentarien amenaçadors el seu poder damunt la terra.

Versió 2

És prou clar que els publicistes han aconseguit captar la nostra atenció, si més no la meva. L’anunci juga a provocar i es vol transgressor, encara que, potser no en el sentit pretès. Diuen els científics que l’ésser humà i els porcs compartim moltes coses, entre d’altres un mateix mapa genètic, uns òrgans vitals de mides similars i força malalties i trastorns com ara la diabetis, l’Alzheimer o la dislèxia (sí, jo tampoc no m’imagino un verro afectat de dislèxia). Potser, els publicistes hi han pensat i han estirat aquestes similituds fins a fer-nos compartir, també, un mateix origen. Però, sota aquesta lectura, ¿no estaríem davant d’una mena d’apologia del canibalisme? Si ens són tan propers, ¿què fem menjant-nos els uns als altres? És més, ¿hem de suposar que aquesta mena de porco-antropofàgia compta amb la benedicció de la santíssima trinitat que penja dalt del cel i tot ho observa? Au –sembla dir-nos–, mengeu-vos tots plegats, homes i porcs, que per això us vam crear. Potser vaig errat i la intenció de l’anunci és, precisament la contrària, denunciar l’ofensa i mirar d’adoctrinar-nos en la fe jueva o musulmana, molt més respectuoses amb els nostres “avantpassats”. Però, llavors, ¿no estaríem davant d’una contradictio in terminis? ¿que no es tractava de vendre’ns d’embotits?

Com veuen, l’anunci no és senzill, i posats a jugar a ser transgressors, podem imaginar què passaria si per comptes d’una evolució que ens és “favorable” haguessin projectat aquesta altra, més propera a Delicatessen –recordeu que l’objectiu és vendre embotits–

evolucion

Fem una passa més. Malgrat que, en l’anunci original, la primera baula de la cadena ens mostra un individu asexuat, hem de suposar que es tracta d’un bacó el qui dóna com a resultat final un humà de sexe masculí. Mai no he tingut gaire consciència de gènere, si no és per defensar-ne la paritat, però ¿hem de suposar que les dones vénen de les truges? ¿No s’han atrevit a dibuixar-ho? De vegades, primmirats com som, és comfortable referir-nos al gènere masculí per dessignar tota l’espècie.

També hi ha la possibilitat, molt més transgressora encara, que l’anunci sigui un missatge subliminal de les CUP, en lluita per la transformació social i per acabar amb principis tan nostrats com aquell que diu que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena. L’anunci vindria a ser, doncs, una proclama: Avall l’aristocràcia! Socialisme o barbàrie!

Ja he dit que l’anunci no és senzill i el refranyer ens deixa encara una altra opció: a un porc, talla-li la cua que sempre serà porc. Però, venint d’on venim, resulta massa inquietant, oi?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s